El Placemaking (literalment, construir o fer el lloc), és a la vegada una fi i un mitjà.

És una fi en el sentit de què persegueix construir espais públics que aglutinin diversos valors i funcions, sempre posant a la persona primer.

És un mitjà perquè la seva pràctica es basa en un seguit de mètodes propis, trencant d’entrada amb l’orientació de dalt a baix clàssica de l’urbanisme, independentment de l’escala territorial.

Una de les característiques bàsiques i definitòries del Placemaking és que persegueix que els espais es converteixin en llocs, en el sentit de la geografia humanista: espais amb valor afegit i amb significat pels individus i la comunitat. Dotar a l’espai de sentit propi i que aquest sigui font d’experiències i d’identitat per les persones és un dels objectius del Placemaking. Un dels lemes centrals és “crea un lloc, no un disseny”.

Les estacions de tren són casos molt especials: infraestructures ferroviàries i nodes de trobada social i de generació econòmica. I tot sovint amb un elevat valor patrimonial i fins i tot simbòlic. L’interès en l’estació existeix portes endins però també portes enfora, arribant a transcendir el que és la funcionalitat estricta. I més a dia d’avui, quan han anat incorporant serveis de tot tipus que complementen la funció central i primigènia pel qual foren concebudes. Per això és interessant assajar-hi el mètode del Placemaking, ja que han esdevingut espais públics de característiques diverses i cada cop més complexes. La visió de l’usuari importa.

En base a aquesta filosofia es va realitzar el projecte pilot de Placemaking de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de Bellaterra, entregat a finals de febrer de 2021. L’objectiu era millorar l’estació i es seu entorn partint de l’experiència de l’usuari, considerat el màxim expert en el lloc.

Partint de l’anàlisi i de la diagnosi dels quatre atributs principals del lloc, que són els accessos i connexions, la comoditat i imatge, els usos i activitats i les trobades, es va realitzar treball de camp, reunions amb els agents i tallers participatius, aquest cop en format online degut a les restriccions de la COVID-19.

El resultat final es va recollir en el document de la visió del lloc, que és l’estratègia 10+10, en el sentit que són un total de 20 actuacions, de les quals 10 són competència, directa o indirecta, de FGC, i la resta d’altres administracions.

Però la cosa no s’acaba aquí: el següent pas és la realització pràctica de les accions i projectes concrets, que en molts casos requereix la participació activa, en el disseny i en la gestió, de la mateixa comunitat, fidel al principis del Placemaking i de l’acció col·lectiva.

El projecte pilot de Placemaking a l’estació de FGC de Bellaterra és una iniciativa de l’estudi NSF en col·laboració amb Neòpolis i l’estudi Camps-Felip Arquitecturia.