Les infraestructures de producció i de distribució energètica tenen un impacte més o menys elevat sobre el paisatge, no només des d’un punt de vista estètic, sinó també sobre els diferents valors intrínsecs al mateix paisatge, ja siguin socials, ambientals o productius, entre d’altres. La minimització dels costos és, ara ja, una obligació que no sempre és reeixida, tot i els avenços normatius que s’han anat aprovant durant les darreres dècades.

En el cas de les energies renovables, es presenta el dilema entre la seva promoció, bàsica per reduir la dependència dels combustibles fòssils, i els impactes sobre el paisatge que es poden derivar de la seva implantació. Com plantegen Tello i Marull (2010), aquest dilema es pot plantejar en forma de pregunta: podem arribar a fer compatibles un aprofitament intens de les fonts d’energia renovables amb la preservació dels paisatges i la biodiversitat que atresoren? És una qüestió clau que, no resolta -o mal resolta- pot ser font de conflictes, com ja s’ha vist en diversos territoris on l’expansió d’energies renovables com l’eòlica o la solar fotovoltaica ha tingut contestació ciutadana, arribant en alguns casos a bloquejar el seu desenvolupament. Així doncs, ens trobem en una disjuntiva on cal trobar l’equilibri entre la implantació d’energies renovables alhora que es garanteix la qualitat paisatgística.

Resoldre aquesta disjuntiva, tot establint estratègies i recomanacions, ha estat l’objectiu del Catàleg de bones pràctiques per a la implantació d’energies renovables a Mallorca, un encàrrec del Consell de Mallorca a NSF, que hem entregat recentment. Un document de molta importància en un territori, l’illa de Mallorca, ric en paisatges i que ofereix un gran potencial per a les energies netes, especialment la fotovoltaica. Aquest treball ha de posar les bases per a la normativa futura, la qual ha de permetre afrontar el repte de l’emergència climàtica amb el mínim impacte sobre els valors paisatgístics de Mallorca.

Contacta
close slider

Envia un missatge